EN CATALÀ SI US PLAU

Si l'any 2011 fou l'any de les emocions, des del mes de setembre de 2014 fins al mes d'abril de 2015, fou l'any de: "En Català si us plau".  La banda sonora d'un poble. 

Es tracta d'un espectacle musical i teatral, producció de l'Orfeó Lleidatà, que recupera l'esperit combatiu dels anys setanta, per explicar la convulsa realitat que vivim.

Sobre l'escenari, un periodista - l'actor Jaume Jovells- descriu les cròniques del moment històric irrepetible que es va viure des de la mort de Franco fins al retorn de Tarradellles.

De fons, música catalana; música tradicional  i himnes generacionals interpretats pel cor de l'Orfeó Lleidatà.

Tot es mou pels darrers quaranta anys de la nostra història, amb menció especial per la Via Catalana. 

l'orfeó interpretant l'estaca

Entre les cançons que interpretem, destaquen: El Cant de la Senyera, Al Vent, El Rossinyol, Molt lluny d'aquí, La Presó de Lleida, Els Segadors.

L'espectacle s'ha representat a Lleida ciutat i a diversos pobles de les comarques lleidatanes, en total 20, tals com: Les Borges Blanques, La Pobla de Segur, Torres de Segre, Tremp, Sort, Almacelles, Agramunt, etc. i també a Calldetenes (Vic).

No cal dir que, totes les representacions han estat molt ben rebudes arreu i que han contribuït a animar i caldejar, una mica més, aquests moments històrics que viu el poble de Catalunya, amb el seu irrenunciable "DRET A DECIDIR".

 *****

Per a darrers d'aquest any, l'Orfeó estem preparant la "Great Mass in C" (la missa en DO) de W. A. Mozart, un altre repte que, per la seva dificultat, l'Orfeó assumeix en l'actual etapa de creixement i de compromís.

L'ANY DE LES EMOCIONS

Així és com algú ha definit l'any en què l'Orfeó ha celebrat el seu 150è aniversari.

Fou un any ple d'activitats de tot tipus, sempre sota el paraigües del cant com a motivador.

Les celebracions  van començar el 27 de novembre amb un concert d'espirituals negres al Festival de Jazz de Lleida.

L'11 de desembre, tots els components de l'Orfeó, grans i petits, oferírem un concert recordatori de la nostra història a l'Auditori de Lleida.

El mes d'abril, com ja he escrit en una altra ocasió, l'Orfeó Lleidatà, juntament amb l'Orfeó Català vam cantar a Lleida i al Palau de la Música a Barcelona. Fou un cantada inoblidable per a tots els presents, i molt  emotiva per a tots els de Lleida -cantaires de l'Orfeó-, ja que no passa cada dia, el poder cantar en l'emblemàtic Palau.

L'11 de setembre, l'Orfeó participà amb els seus cants en els actes institucionals de la Diada al Parc de la Ciutadella. Cal destacar que fou la primera vegada que ho feia un  cor de fora de Barcelona. Era, possiblement, un reconeixement al 150è aniversari de l'entitat.

El 17 de desembre, férem la cloenda de l'aniversari, amb l'estrena a la Llotja del musical "Generacions" del mestre Pardo. Ens hi reunírem una 400 cantaires i músics. Fou una cloenda excepcional.

Acabatss els actes de l'aniversari, l'activitat de l'Orfeó continua amb tota la seva energia i compromís.

l'orfeó al Palau de la Música

CURSOS INTERNACIONALS DE MÚSICA

concert final del curs

Sense cap mena de dubte, els cursos internacionals de música han estat una de les activitats que més ha donat a conèixer l'Orfeó a la resta de l'Estat Espanyol i arreu del món, atès que al llarg dels anys en què es feren, els alumnes que hi participaren venien d'arreu del món.

La inquietud d'en Lluís Virgili i algun altre company per la música i la seva difusió arreu, els portà a visitar pobles i més pobles per animar-los a formar un cor. Moltes vegades se'n sortien, però desgraciadament, al cap d'algun temps, aquell cor se n'havia anat a l'aigua.

En Lluís i els companys van arribar a la conclusió que el problema era de director. El director és el secret de cantar; en la direcció hi ha la raó del cor; cal una pedagogia; cal formar directors.

El 1963, animat per l'Oriol Martorell, en Lluís Virgili participa, com a alumne, en un stage per a directors de cors que dirigia el gran musicòleg Cesar Geoffray. L'experiència fou altament positiva i representà l'inici de col.laboració entre l'Orfeó i el moviment "A coeur joie".

Així van néixer els cursos. per on van passar professors extraordinaris i especialiste en pedagogia musical, tècnica vocal i direcció, tals com: Helmut Lips, Oriol Martorell, Manuel Cabero, Pep Prats, Erwin List, Alain Langreé, etc.

Els cursos van anar variant al llarg dels anys, però el concert final sempre es feu a la Seu Vella de Lleida.

Els cursos van fer-se durant 34 anys, sota aixopluc de l'Orfeó i quan aquest deixà d'organitzar-los, agafà el testimoniatge durant uns quants anys l'associació "Canta i Estima", de la qual en sóc el Secretari.

Avui aquests cursos ja no es fan a Lleida. Val a dir, però, que cursos d'aquestes característiques sí que se'n fan en altres localitats.

NEGRES ESPIRITUALS

Si d'alguna de les produccions que  al llarg d'aquests anys d'història de l'Orfeó, els cantaires d'abans i els d'ara recordem amb especial il.lusió és, sens dubte, la dels Espirituals Negres, introduïts a Catalunya, l'any 1956, de la mà de Lluís Virgili.

Aquest any, en Lluís es posa en contacte amb Mr. William L. Dawson, catedràtic i director del Departament de Música de Tushegee d'Alabama.

El Sr. Dawson estava interessat en conèixer la música polifònica religiosa espanyola per un costat, cosa que va poder fer de la mà d'en Lluís, i, per l'altra, va iniciar els cantaires de l'Orfeó en els Espirituals Negres. Fou una espècie d'intercanvi.

Per als cantaires de l'Orfeó fou el primer contacte amb la música dels espirituals, i a través d'ella van anar coneixent la música d'un poble oprimit, que patia una gran injustícia però que alhora tenia una esperança de llibertat.

Tal fou l'èxit del concert que es va fer a Lleida, que l'Orfeó  va fer un gran nombre d'actuacions per tot Catalunya i per Andorra. La introducció dels espirituals negres en el repertori de l'Orfeó, i la gran repercusió que aquest fet va tenir, feu que l'Orfeó n'enregistrés un disc l'any 1963.

L'any 2010, l'actual cor de l'Orfeó va enregistrar una nova versió d'espirituals, fou un treball dirigit pel mestre Pardo i amb l'acompanyament d'Antoni Tolmos Trio, es tracta d'un CD doble, produït per l'Orfeó Lleidatà, l'IEI i Catalunya Música i editat per PICAP, on es recullen els negres espirituals de l'any 1963 i la versió actualitzada. Versió que ha tingut una excel.lent acollida per part  del públic i aficionats a la música negra, i de la qual se n'ha venut una quantitat considerable.

EL COR DE L'ORFEÓ, AVUI

Avui, el director de l'Orfeó és en  Pedro Pardo, gran director i compositor, qui ha tingut l'honor de dirigir tots els actes musicals d'aquest 150è aniversari, entre els que destaquen els concerts conjunts amb l'Orfeó Català, un a l'Auditori Enric Granados de Lleida i l'altre al Palau de la Música de Barcelona, en què vam recuperar l'obra "El Cant de les Estrelles" del compositor lleidatà Enric Granados i estrenar "La veu que creix dintre teu", obra del nostre director.

El cor actual de l'Orfeó està format per una seixantena de cantaires, de totes les edats, amb majoria de gent de més de 50 anys, tot i que darrerament hi ha hagut unes quantes incorporacions de gent jove, dones (noies) sobretot.

Aquest problema, el de la joventut dels cantaires, és el més acusat en la immensa majoria de corals , atès que molt difícil trobar joves disposats a dedicar hores de lleure al cor.

Nosaltres assagem en grup - tots els cantaires - dues hores a la setmana. A més, per cordes - és a dir per veus: soprans, contralts, tenors o baixos, assegem dues hores més.

L'entrada a l'Orfeó s'obté després d'una prova davant el director, la professora de tècnica vocal i la pianista, els quals decideixen si tens o no les aptituds que ells exigeixen als cantaires de l'Orfeó.

cor de l'Orfeó

el meu compromís amb la música

QUI CANTA, ELS SEUS MALS ESPANTA

De les moltes aficions que tinc, possiblement la que més em defineix és el meu compromís amb la música, perquè com diu el refrany..."Qui canta, els seus mals espanta".

És una afició a la qual hi he dedicat i hi dedico moltes hores de la meva vida, en especial des que m'he jubilat.

Durant aquests anys -en concret des de l'any 2007- el meu compromís amb la música ha estat una constant, de tal manera que actualment canto en tres corals: a l'Schola Cantorum de Gregorià amb seu a l'Ateneu Popular de Ponent, al Cor de Cambra Joliu, i finalment a l'Orfeó Lleidatà.

En aquest darrer és on dedico més hores d'assaig i d'actuacions -concerts-, i d'aquest, precisament, és del que voldria parlar en aquests articles del meu bloc, atès que possiblement és el cor amb què em sento més identificat.

                               

                     

logo de l'orfeó lleidatà

BREU HISTÒRIA DE L'ORFEÓ

L'any 2011, l'Orfeó Lleidatà  va celebrar el seu 150è aniversari. 150 anys de cants i de tasca en favor de la música.

Efectivament, el primer concert de l'aleshores anomenat "Orfeón Leridano", tingué lloc el 31 de març de 1861. Es tractà d'un festival benèfic organitzat per l'Associació de Senyores de Lleida i en el qual es presentà en societat un recent estrenat Orfeón. 

El seu director era en Francesc Vidal i Codina, un prohom que participà activament en la reforma de la ciutat, tant en l'aspecte urbanístic com en el cultural.

En aquells moments la coral estava formada només per veus masculines, a les quals se'ls exigia que sabessin llegir, escriure i solfa.

Al llarg dels 150 anys d'història de l'Orfeó, i parlant dels directors que han conduït la nau a bon port, un cognom destaca per damunt de tots: el de Virgili. El primer d'aquesta nissaga fou Antoni Virgili i Pinyol, persona molt culta i gran humanista que va convertir l'Orfeó en un espai de formació artística i cultural.

Després vingueren els seus fills, en Lluís i l'Antoni, dels quals només cal reconèixer el molt que han fet per restituir la vida coral, no solament de la ciutat de Lleida sinó també de les contrades lleidatanes i de la resta del país.

La tasca del Lluís, extraordinària, es pot veure i recordar en el llibre:"Lluís Virgili i l'Orfeó", on en Lluís n'explica mil i una de les seves riques experiències i també, perquè no dir-ho, dels molts problemes que va haver de solucionar a tots nivells.

Després d'en Lluís, altres directors portaren la batuta del cor, tots ells prou importants. Des d'aquestes ratlles, el meu reconeixement.

l'orfeó dirigit per Lluís Virgili