el meu compromís amb la música

QUI CANTA, ELS SEUS MALS ESPANTA

De les moltes aficions que tinc, possiblement la que més em defineix és el meu compromís amb la música, perquè com diu el refrany..."Qui canta, els seus mals espanta".

És una afició a la qual hi he dedicat i hi dedico moltes hores de la meva vida, en especial des que m'he jubilat.

Durant aquests anys -en concret des de l'any 2007- el meu compromís amb la música ha estat una constant, de tal manera que actualment canto en tres corals: a l'Schola Cantorum de Gregorià amb seu a l'Ateneu Popular de Ponent, al Cor de Cambra Joliu, i finalment a l'Orfeó Lleidatà.

En aquest darrer és on dedico més hores d'assaig i d'actuacions -concerts-, i d'aquest, precisament, és del que voldria parlar en aquests articles del meu bloc, atès que possiblement és el cor amb què em sento més identificat.

                               

                     

logo de l'orfeó lleidatà

BREU HISTÒRIA DE L'ORFEÓ

L'any 2011, l'Orfeó Lleidatà  va celebrar el seu 150è aniversari. 150 anys de cants i de tasca en favor de la música.

Efectivament, el primer concert de l'aleshores anomenat "Orfeón Leridano", tingué lloc el 31 de març de 1861. Es tractà d'un festival benèfic organitzat per l'Associació de Senyores de Lleida i en el qual es presentà en societat un recent estrenat Orfeón. 

El seu director era en Francesc Vidal i Codina, un prohom que participà activament en la reforma de la ciutat, tant en l'aspecte urbanístic com en el cultural.

En aquells moments la coral estava formada només per veus masculines, a les quals se'ls exigia que sabessin llegir, escriure i solfa.

Al llarg dels 150 anys d'història de l'Orfeó, i parlant dels directors que han conduït la nau a bon port, un cognom destaca per damunt de tots: el de Virgili. El primer d'aquesta nissaga fou Antoni Virgili i Pinyol, persona molt culta i gran humanista que va convertir l'Orfeó en un espai de formació artística i cultural.

Després vingueren els seus fills, en Lluís i l'Antoni, dels quals només cal reconèixer el molt que han fet per restituir la vida coral, no solament de la ciutat de Lleida sinó també de les contrades lleidatanes i de la resta del país.

La tasca del Lluís, extraordinària, es pot veure i recordar en el llibre:"Lluís Virgili i l'Orfeó", on en Lluís n'explica mil i una de les seves riques experiències i també, perquè no dir-ho, dels molts problemes que va haver de solucionar a tots nivells.

Després d'en Lluís, altres directors portaren la batuta del cor, tots ells prou importants. Des d'aquestes ratlles, el meu reconeixement.

l'orfeó dirigit per Lluís Virgili